Motor Club Terrassa

Història

Mobirise Website Builder

Image Description

Motor Club Terrassa

La història del Motor Club Terrassa (MCT) és un reflex de la passió per el motociclisme, així com de la resiliència d’una comunitat que va saber superar els estralls de la guerra i les vicissituds del segle XX. Tot començà l’1 de febrer de 1924, quan un grup d’entusiastes del motor es reuní a Terrassa per formar una delegació local del prestigiós Real Moto Club de Catalunya (RMCC). En aquells temps, el país vivia un moment d’efervescència industrial i cultural, i el motor simbolitzava progrés i modernitat. Els membres fundadors compartien un esperit aventurer que els portà a organitzar excursions de regularitat i turisme per les carreteres serpentejants de Catalunya i, fins i tot, a participar en exigents proves de regularitat internacional, que posaven a prova tant les màquines com la destresa dels pilots.

La dècada de 1920 i 1930 fou un període de gran esplendor per al món del motor, però també de creixents tensions polítiques i socials. L’any 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, la Delegació de Terrassa es veié obligada a aturar tota activitat. Molts dels seus membres es van dispersar, alguns cridats al davant i altres dedicats a activitats civils d’urgència. Les màquines que abans lluitaven contra el cronòmetre ara es destinaven a necessitats més immediates, com el transport o fins i tot usos militars.

Aquest renaixement no era només una declaració d’amor pel motor, sinó també un acte de resistència cultural en una època en què la llibertat d’associació era limitada. El club esdevingué un espai de trobada per als amants del motor i un catalitzador per a competicions, exhibicions i excursions. En poc temps, el Motor Club Terrassa es consolidà com un referent en l’organització de proves de regularitat i altres esdeveniments esportius, atraient participants i aficionats d’arreu del país. Els anys posteriors van veure com el club creixia en reputació i activitat, adaptant-se als canvis tecnològics i culturals de cada dècada, però mantenint sempre viva la seva essència fundacional: la passió pel motor i la camaraderia entre els seus membres. Aquella flama, encès l’any 1924 i revifada el 1949, continua brillant com un testimoni de la capacitat humana de somiar, crear i perseverar fins i tot en els moments més foscos.

Mobirise Website Builder

Pacorro Soler Bultó. Trial de Sant Antoni.

La dècada dels anys seixanta va marcar un abans i un després en la història del motociclisme fora de carretera a Catalunya, i el Motor Club Terrassa va tenir un paper destacat en aquest procés. Era una època en què l’automoció i el motociclisme vivien una gran revolució, amb l’aparició de noves disciplines i l’arribada de marques locals que esdevindrien llegendàries. Entre aquestes disciplines, el trial emergia com una de les més espectaculars, exigents i tècniques, captivant pilots i aficionats per igual.

L’any 1963, uns quants membres del Motor Club Terrass van tenir l’oportunitat de viure de prop els inicis d’aquesta disciplina a la península Ibèrica. Ho van fer participant en la segona edició del mític Trial de Sant Antoni, una prova pionera organitzada per una de les figures clau del motociclisme català, Francesc Xavier Bultó, fundador de la marca Bultaco. Aquest trial, que es disputava en els paratges rurals de Sant Antoni, era més que una competició: era un espai on l’enginy, la perícia i l’amor pel motor es fusionaven. Organitzat inicialment de manera íntima, gairebé familiar, per a parents i amics del senyor Bultó, el Trial de Sant Antoni es convertiria en l’embrió d’una tradició que aviat guanyaria prestigi nacional i internacional.

Per als membres del Motor Club Terrass que hi van participar, aquesta experiència no només va ser un desafiament esportiu, sinó també una inspiració. Van quedar fascinats per aquella combinació de tècnica, habilitat i capacitat d’adaptació al terreny que caracteritzava el trial. Aquest entusiasme va portar el club a plantejar-se un repte ambiciós: organitzar el seu propi trial a Terrassa. El projecte, ple d’il·lusió però no exempt de dificultats, es va materialitzar quatre anys després.

L’1 d’octubre de 1967, després de mesos de planificació, es va celebrar la primera edició del Trial de San Lorenzo, una competició que es convertiria en un referent dins del calendari català de trial. La prova, puntuable per al Campionat de Catalunya, va atreure un total de 42 inscrits, una xifra impressionant per a una disciplina encara en consolidació. El recorregut, dissenyat amb cura per explorar els límits dels participants, travessava zones de gran bellesa i dificultat tècnica al voltant de Sant Llorenç del Munt.

El trial es va desenvolupar en un ambient de sana competència i camaraderia, però l’espectacle el van oferir els grans noms del motociclisme català. En la categoria “experts”, el triomf va ser per a Joan Soler Bultó, un dels nebots del mateix Francesc Xavier Bultó, seguit pel seu cosí Oriol Puig Bultó, tots dos al manillar de les potents i àgils motos Bultaco. El tercer lloc va ser per a Pere Pi, un reconegut crossman que pilotava una Montesa i que demostrava la seva versatilitat en el trial. En la categoria “no experts”, la competició no va ser menys disputada. Els germans Oriol i Jordi Galí van ocupar el primer i segon lloc, respectivament, mentre que els pilots locals del Motor Club Terrass, Pep Cusidó i Amadeu Torrens, van obtenir el tercer i quart lloc, deixant ben alt el pavelló terrassenc. Aquestes actuacions van consolidar la reputació del Motor Club Terrassa com una entitat que no només organitzava grans esdeveniments, sinó que també produïa talent local.

Amb l’èxit de la primera edició, el Trial de San Lorenzo va continuar el seu camí. L’any següent, el II Trial de San Lorenzo va aconseguir superar expectatives, atraient encara més participants i espectadors. Aquesta vegada, el guanyador en la categoria “experts” va ser Pere Pi, que amb la seva Montesa es va imposar sobre rivals de gran nivell. La prova, novament puntuable per al Campionat de Catalunya, començava a consolidar-se com una cita ineludible en el calendari de competicions. En aquest context, el Motor Club Terrassa no només era un organitzador, sinó un testimoni i protagonista de l’auge del trial.

Aquest esport es convertiria en una de les disciplines més destacades del motociclisme català, amb marques com Bultaco i Montesa liderant l’escena internacional gràcies a la innovació tecnològica i al talent dels seus pilots. A mesura que el trial guanyava prestigi, el Motor Club Terrass es mantenia al centre d’aquesta evolució, contribuint a escriure una de les pàgines més brillants de la història del motor a Catalunya.

La tercera edició del Trial de Sant Llorenç, celebrada l’11 d’octubre de 1969, es recorda com una fita clau en la consolidació del trial com a disciplina esportiva a Catalunya i com una mostra de la dedicació del Motor Club Terrassa per elevar l’esport del motor a nous nivells.

Sota la direcció de carrera de Lluís Vancells Valero, un home amb una passió incombustible pel motociclisme i amb una visió clara de l’espectacle que el trial podia oferir, aquesta edició va reunir els millors pilots de l’època i va atraure un públic entusiasta que omplia els camins i marges de Sant Llorenç del Munt.

La prova, puntuable pel Campionat de Catalunya, va ser una batalla de tècnica i habilitat. El terreny, exigent i sinuós, oferia un repte monumental fins i tot per als més experimentats. Un cop més, Pere Pi, pilotant amb mestria la seva Montesa, va demostrar per què era considerat un dels grans del moment, emportant-se la victòria. Pi, que ja havia destacat en edicions anteriors, es va consolidar com una figura gairebé invencible en la disciplina del trial. El van seguir al podi Joan Bordas i Ignasi Bultó, noms il·lustres del motociclisme català.

Mobirise Website Builder

Mobirise Website Builder

Pere Pi

Aquesta tercera edició del Trial de Sant Llorenç també reflectia el creixement exponencial de la disciplina a Catalunya. En una època en què el trial encara es considerava una disciplina emergent, esdeveniments com aquest ajudaven a definir els estàndards de competició i a donar visibilitat a pilots i marques locals. Montesa i Bultaco, rivals, però també protagonistes indiscutibles del motociclisme català, trobaven en aquestes proves el camp de batalla perfecte per mostrar les seves innovacions tècniques.

El Trial de Sant Llorenç del 1969 no va ser només una competició; va ser una celebració del motor, del talent i de la naturalesa, i va deixar una empremta duradora en la història del Motor Club Terrassa. Amb cada nova edició, el club reafirmava el seu paper com a motor de la passió pel trial, elevant l’esport a un nivell que pocs haurien imaginat només una dècada abans. Aquell dia, en els camins polsosos i rocallosos de Sant Llorenç, es va viure una altra pàgina d’una història que continuaria creixent, alimentada per l’entusiasme inesgotable dels seus protagonistes.

El Motor Club Terrassa no només ha estat un referent en l’organització de competicions de trial, sinó que també ha deixat una empremta duradora en l’esport a escala mundial gràcies a la seva capacitat d’innovació. Una de les seves contribucions més destacades, i que continua vigent fins als nostres dies, és el sistema de marcatge, zones i recorregut, una proposta visionària que va sorgir de la ment inquieta de Lluís Vancells, una figura clau en la història del club i del motociclisme català.

A finals de la dècada dels anys 60, el trial era encara una disciplina en constant evolució, i no existia un sistema estàndard per determinar com es puntuaven les proves. Les competicions sovint es regien per normes poc homogènies, amb diferències notables entre regions i països. Aquesta manca d’uniformitat complicava la comparació entre pilots i, a vegades, generava confusió entre participants, organitzadors i espectadors. Lluís Vancells, que combinava una gran passió pel motor amb un esperit analític i perfeccionista, va detectar aquest problema i es va proposar solucionar-lo.

Mobirise Website Builder

Martin Lampkin esperant que una jutgessa de zona li marqui la targeta, durant el Trial de Sant Llorenç de 1978

El Trial de Sant Llorenç ha atorgat renom internacional al Motor Club Terrassa, fins al punt que l'entitat és la que ha organitzat més proves puntuables per al Campionat del Món de trial durant la història d'aquest campionat: 23.
A banda d'aquest esdeveniment, el MCT n'ha organitzat molts altres al llarg dels anys:

5 Proves puntuables per al Campionat de Catalunya de trial: 1967-1969, 1976 i 1996
2 Proves puntuables per al Campionat d'Espanya de trial: 1995-1996
5 Proves puntuables per al Campionat de Catalunya de Supermoto: 1993-1997
1 Prova puntuable per al Campionat d'Espanya de velocitat: 1975
4 Proves puntuables per al Campionat de Catalunya de trialsín: 1986-1989
4 Proves puntuables per al Campionat d'Espanya de trialsín: 1986-1989

El MCT, a més, organitzà 25 edicions del Trial dels Bons Companys (puntuable per al Campionat de Catalunya) i col·laborà durant anys amb la revista Solo Moto en l'organització del Trial Indoor de Barcelona.

  • Trial
  • Jordi Tarrés, 7 vegades Campió del Món
  • Amós Bilbao, Campió d'Espanya
  • Gabriel Reyes, Campió d'Europa
  • José Antonio Benítez, Campió d'Europa
  • Marcel Justribó, Campió d'Europa
  • Jordi Picola, Campió d'Espanya juvenil
  • Jordi Garcia

  • Velocitat
  • Àlex Crivillé, Campió del Món de 125cc i de 500cc
  • Alex Barros, un dels millors al mundial de 500cc durant anys
  • Luis Miguel Reyes, Campió d'Espanya de resistència
  • Pere Riba, Campió d'Espanya Supersport
  • Josep Voltà

  • Trialsín
  • Daniel del Valle, Campió del Món de trialsín

  • El Motor Club Terrassa ha guanyat també nombrosos títols:
  • Trial
  • 3 Campionats de Catalunya: 1987, 1992 i 1994
  • 2 Campionats de Catalunya de trial per a nens: 1991-1992
  • 2 Campionats d'Espanya: 1986 i 1988
  • 8 Campionats d'Espanya Sènior: 1989-1996
  • 1 Campionat d'Espanya Júnior: 1986
  • 1 Campionat d'Espanya Veterans: 1994

  • Carretera
  • 2 Campionats de Catalunya de pujades: 1989-1990
  • 1 Campionat de Catalunya de velocitat: 1991
  • 4 Campionats de Catalunya de ral·lis: 1991-1994
  • 1 Campionat de Catalunya de Supersport: 1992
  • 1 Campionat d'Espanya de velocitat 75cc: 1986
  • 1 Campionat d'Espanya de ral·lis: 1993
  • 1 Campionat d'Espanya de Supersport: 1993

  • Altres
  • 2 Campionats de Catalunya de Supermoto: 1992-1993
  • 1 Campionat d'Espanya 80cc: 1985
About

Follow Us
Help

Extensions

AI Website Generator